La Diada ens divideix. Per això hi aniré.

Cada any el mateix: que si la Diada és “excloent”, que si els independentistes “‘s’apropien de la Diada”, que “no m’interpel·la”. Des del PP fins a l’ala dreta dels Comuns la queixa és recurrent. Doncs crec que tenen raó: la Diada ens divideix. I espero que per molts anys segueixi així.

Societat dividida? És clar! Com sempre i com tot arreu. Els britànics estan dividits amb el Brexit, els veneçolans amb Maduro, els argentins amb Macri i els honkongesos amb Xina. Quina pena, oi? Doncs l’alternativa a societats dividides ja la coneixem: esclafar el que pensa diferent. A l’Argentina van intentar solucionar la “divisió” tirant gent al mar. A Xile bombardejant un president que no era de “consens” entre tots els xil·lens. (O no era Pinochet tan xil·lè com Allende?)

Què pretenen els fervents defensors de no tenir divisions, conflictes, tensions i discrepàncies? Que calli qui els qüestiona? No hi ha en aquesta reclamació d’uniformitat una pulsió d’imposició, una exhortació a deixar de molestar, a no contradir? Efectivament la Diada s’ha convertit en una data on les divisions de la societat catalana surten al carrer i ens recorden que malgrat la imposició, l’amenaça, les crides buides al diàleg, la nostra societat està dividida. I què? Per molts anys.

No puc evitar pensar que aquells que volen Diades “sense divisió” tenen una certa nostàlgia de les èpoques on, per exemple, se celebrava el 12 d’octubre sense que ningú digués ni pio. A Amèrica ningú deia ni pio perquè els que haurien d’haver dit alguna cosa havien estat exterminats feia temps. Espanya ningú deia ni pio perquè els que havien de dir alguna cosa o havien estat afusellats, empresonats o exiliats. Nostàlgics, en fi, de societats on les manifestacions no posaven en qüestió el seu poder. L’ideal de dia nacional és el 12 d’octubre, amb el seu exèrcit poc depurat de franquisme, amb el seu armament que val més que qualsevol pla sanitari i presidit per un rei d’una monarquia imposada per Franco als que vivim i als que encara segueixen a les cunetes per defensar una república. I la cabra.

Doncs miri, no. A Catalunya la Diada expressa la divisió de la societat catalana i per molts anys. La societat està viva, se segueix fent preguntes i segueix posant-se dempeus davant allò que no li agrada. Es va fer al 76 a Sant Boi, es va fer el 2012 i ho fa ara. I al que no li agradi que s’hi posi fulles.

Acabo. Jo, malgrat tot, segueixo sense considerar-me “independentista”, en el sentit que el meu objectiu polític sigui “la independència”. Malgrat això, l’11 de setembre participaré en la manifestació “Objectiu: independència”. Per tres raons:

Primera: Malgrat que em resisteixo a definir el meu objectiu polític com “independentista” , la possibilitat de la independència de Catalunya no em fa cap nosa. Si la gent així ho decideix, que així sigui. El problema és que avui no es pot decidir i això, com a demòcrata, no ho puc tolerar. Per això vaig a la manifestació “Objectiu: independència”

Segona: Diuen els que reclamen “consens” i una Diada “inclusiva” que aquesta manifestació és “només d’una meitat dels catalans”, els independentistes. Efectivament el lema no pot ser més clar: “Objectiu: Independència”. Doncs bé: si fos cert això de la societat dividida en dues meitats, jo vull estar amb la meitat que té com a única arma la manifestació, no amb la meitat que té al seu servei la policia armada fins a les dents. Si fos cert que la societat està dividida en dues meitats, jo vull estar amb la meitat que demana poder decidir, no amb la meitat que mira indiferent com empresonen qui posa urnes per decidir.

Tercera: Dit això, en una situació com l’actual, jo no crec que aquesta societat no es divideix en “independentistes” i “no independentistes”. Es divideix entre qui accepta la imposició a cops de porra i qui es manifesta contra ella. Es divideix entre qui accepta ser súbdit d’una monarquia lladre i autoritària i qui ja en té prou. Es divideix entre qui accepta que aquí mana l’IBEX i qui treballa, com l’ANC, per desfer-nos-en. La divisió és aquesta i jo tinc clar de quin costat estic i per això aniré a manifestar-me amb tota la gent que té com “Objectiu: independència”.

Hi aniré, en definitiva, perquè la Diada és una magnífica oportunitat per mostrar la divisió entre els que estan conformes amb el món tal com és i els que no el podem acceptar. I perquè crec que si des del PP fins a l’ala dreta dels Comuns hi ha un “consens” per no anar-hi és perquè s’ensumen que els que ja en tenim prou del seu món som molt més que una meitat. Som majoria. Ens veiem a la Diada.

15 thoughts on “La Diada ens divideix. Per això hi aniré.

    • Jo si sóc independentista, i penso que si els no independentistes fossin tan demòcrates com ho ets tu, ja faria molt temps que les diferencies entre uns i els altres serien insignificants.

      M'agrada

  1. Colau, Albiach, Asens i companyia no teniu vergonya. Sé que sabeu que Dante té raó però no li fareu cas perquè sempre perseguireu càrrecs i poltrones.

    M'agrada

  2. M’ha agradat però hi ha un punt en el que discrepo: jo no voldria que la Diada ens dividís per sempre. Jo desitjo que el més aviat possible la Diada sigui la festa del nostre país, Catalunya, que com a país normal, la gran majoria es sent orgullós de pertànyer i no li cal sortir al carrer per reividicar-ho ni fer panagírics com desfilades militars.

    M'agrada

  3. Ens manquen polítics que tinguin la capacitat, però també l’atreviment per a expressar alló que molts pensen, però no tenen capacitat per a expressar-ho ni la gosadía per rubricar-ho.

    M'agrada

  4. Gràcies Albano, per expressar amb senzillesa motius tant clars i tant potents.
    Ser demòcrata al cap i a la fi vol dir tenir unes idees pròpies, però estar disposat a acceptar unes altres si la majoria així ho decideix, amb la certesa que, si un altre dia les teves idees tenen majoria, també seran acceptades per la resta.

    M'agrada

  5. No hi ha res que pugui tenir més valor que la paraula. Quan aquesta serveix per manifestar idees, diferents, semblants, contradictòries, similars, com siguin, aquest valor esdevé encara molt més gran!. Gràcies per les teves. Calien!

    M'agrada

  6. Moltes, moltes gràcies Albano per aquest article tan il.luminat, tan intel,ligent i tan savi.
    Molt encertat tot el que dius
    Segueixo els teus escrits i tertúlies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s